Redacció, 21 de juny de 2024
L’anyada no podia començar amb unes perspectives més dolentes i un neguit generalitzar: des de la tardor de l’any 2020, la pluviositat al país havia anat a la baixa i especialment, 2022 i 23 van ser uns anys d’una sequera extrema. Si sempre havíem sentit dir que la vinya vella, per raó de la profunditat de les seves arrels, patia menys la falta d’aigua, ara ens ha tocat veure i viure la mort de ceps vells de 50, 60 o 80 anys que s’han trobat amb un subsòl completament eixut després d’aquest cicle llarg i dur sense pluja. En algunes comarques, l’anyada 2023 es van quedar per sota dels 300 litres en tot l’any: unes xifres pròpies d’un clima gairebé desèrtic.

Gener i febrer van viure a la vinya tres fets: la poda de supervivència, l’arrencada de ceps i obrir pous qui podia. Deixar el cep preparat pel pitjor escenari, amb una poda curta on es cercava salvar la planta encaminant-la a fer poca producció; arrencar ceps – sobretot vinya vella- morts per la sequera i qui podia, obrir pous que estaven tancats de feia anys o mirar de fer-ne de nous.

Primavera: Priorat, Montsant, Penedès, Les Garrigues, zones tradicionalment ben adaptades a les sequeres “normals” del nostre país i per això mateix, sense reg de suport, han patit de valent i ara amb les pluges de la primavera, veuen el futur amb més optimisme. D’altres, com la Terra Alta, on el reg hi té una presencia majoritària han encarat l’anyada amb unes perspectives positives.
I en totes elles, l’absència de calorades i unes temperatures força normal han contribuït a que la vinya tingui un creixement vegetatiu força bo i sa. Només en algunes zones d’interior com l’Urgell, els Pallars, la Noguera i la Catalunya central, les glaçades tardanes han causat mal al moment del final de la brotació. També, la pedregada que va afectar l’Anoia ha estat una nota negativa en uns primavera que ha retornat l’optimisme a bona part de la nostra viticultura.

Redacció, 21 de setembre de 2024
Amb la verema a la recta final podem fer un balanç de com ha anat l’anyada. A les comarques de l’Alt i Baix Penedès, Alella, Catalunya central, Pallars-Noguera i bona part de l’Empordà la sequera greu que durava tres anys s’ha vist estroncada en bona part per les pluges de primavera i finals d’estiu. Per contra, el Priorat-Montsant, les Garrigues i la Terra Alta han patit de valent per la falta d’aigua. Especialment, la vinya vella ha rebut un càstig dur perquè el subsol profund està sec degut als tres anys seguits de falta de pluja i la mort de ceps en punts concrets ha sigut significativa i dolorosa.